Sóc una escriptora quotidiana. Cada dia m’agrada dedicar uns minuts a escriure unes línies al meu diari sobre alguna cosa. Sobre el que m’ha passat al llarg del dia o sobre les emocions que he sentit, ja siguin bones o dolentes. De vegades no només el que m’ha passat a mi, sinó el que ha succeït a gent del meu voltant i que, d’una manera o altre, m’ha cridat l’atenció. Hi poso qualsevol cosa que m’hagi fet pensar més d’una vegada al cap del dia.
Però no sempre escric per oci, la majoria de vegades redacto un escrit per a algun treball de l’institut, o, per exemple, per deixar unes instruccions a casa per a la meva germana sobre el que m’ha d’anar a comprar.
Quan escric em sento lliure, perquè puc plasmar el que sento sense que ningú em jutgi ni es qüestioni els meus motius o decisions. És la millor manera d’expressar-se, ja que de vegades quan parles, no aconsegueixes trobar les paraules adequades, i i escrivint les idees surten soles.
Avui dia el jovent ja no es dedica a escriure en paper, tal com es feia fa anys. Ara existeixen noves tecnologies, però a mi m’agrada el ritual d’escriure en bolígraf sobre el paper. A Poc a poc s’ anirà perdent l’escriptura a mà, i això ens farà més idiotes perquè les noves generacions ja no sabran escriure ni tampoc redactar sense faltes, ja que l’ordinador els corregirà directament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada