Complement predicatiu (CPred)

El Cpred complementa el verb i el subjecte o el verb i el complement directe.
El seu fill s'ha fet molt alt.
    S n         V      CPred

La pluja ha deixat els carrers mullats.
  S            V            CD         Cpred
Necessita concordar amb el subjecte o el complement directe els quals complementa

Carta a la Bàrbara Molina

                                                                                                       divendres 28 de febrer de 2014

Hola, Bàrbara.

Sóc el Carles Messaguer, un estudiant de batxillerat de Barcelona. Fa més o menys una setmana, estava era a l’hemeroteca del meu barri quan vaig veure un article de fa cinc anys on parlaven de la teva desaparició a aquella cabina de Lleida.. Em va cridar la atenció i vaig seguir investigant. Vaig trobar un altre periòdic on s’ escrivia del teu rescat a en un Mas de la teva família.

M’agradaria preguntar-te com ho has superat, si encara penses en els quatre anys que vas estar sense comunicació de l’exterior, i assabentar-me d’on treies la força per aguantar-ho. Vaig passar un cas de maltractament infantil similar al teu i jo de vegades tinc malsons pensant que el meu pare encara em dóna cops fins arribar a deixar-me inconscient.

No sé com passar pàgina, i tu em sembles un clar exemple d’ evolució personal i de saber oblidar les coses que t’han fet mal. Volia demanar-te ajuda sobre com deixar de pensar-hi, però es que tot em recorda a la meva trista infància. Ara estic vivint lluny dels meus pares, i tinc una ordre d’allunyament sobre ells.

Tu com vas treure el valor per anar-te’n de la teva llar i llançar-te al carrer? Jo hauria sigut incapaç. Encara hi penses,en els teus anys de tancament? Es veritat que de vegades et deixava sense menjar tres dies? Es cert que de tant en tant et deixava veure la teva sèrie preferida “Friends”? Quina va ser la bojeria més gran que et va fer? Si hi estiguessis disposta m’encantaria prendre un cafè amb tu i parlar-ne. No vull ser indiscret, però vull tenir una nova vida.

M’ajudaries molt contestant a aquesta carta.

Moltes gràcies per llegir-me

Carles Messaguer.

Jo com a escriptor

Sóc una escriptora quotidiana. Cada dia m’agrada dedicar uns minuts a escriure unes línies al meu diari sobre alguna cosa. Sobre el que m’ha passat al llarg del dia o sobre les emocions que he sentit, ja siguin bones o dolentes. De vegades no només el que m’ha passat a mi, sinó el que ha succeït a gent del meu voltant i que, d’una manera o altre, m’ha cridat l’atenció. Hi poso qualsevol cosa que m’hagi fet pensar més d’una vegada al cap del dia.

Però no sempre escric per oci, la majoria de vegades redacto un escrit per a algun treball de l’institut, o, per exemple, per deixar unes instruccions a casa per a la meva germana sobre el que m’ha d’anar a comprar.

Quan escric em sento lliure, perquè puc plasmar el que sento sense que ningú em jutgi ni es qüestioni els meus motius o decisions. És la millor manera d’expressar-se, ja que de vegades quan parles, no aconsegueixes trobar les paraules adequades, i i escrivint les idees surten soles.

Avui dia el jovent ja no es dedica a escriure en paper, tal com es feia fa anys. Ara existeixen noves tecnologies, però a mi m’agrada el ritual d’escriure en bolígraf sobre el paper. A Poc a poc s’ anirà perdent l’escriptura a mà, i això ens farà més idiotes perquè les noves generacions ja no sabran escriure ni tampoc redactar sense faltes, ja que l’ordinador els corregirà directament.