Anàlisi del poema de Mar i Cel

BLANCA

Ve/niu/, que/ jo us/ vull/ veu/re/. No/ m’es/pan/ta 10

la /cla/ror,/ no!/ Qui/ sou?/ Dei/xeu/ que us/ mi/ri 10

fins /l’à/ni/ma/ pels/ ulls/. Qui /sou?/ Quin /di/a 10

m’heu/ vist/ i us/ he/ vist/ jo?/ Quan /em /di/gué/reu 10

tot/ el /que a/ra /m’heu/ dit/, que u/na al/tra/ vol/ta 10

jo ho ha/vi/a es/col/tat/ dels /vos/tres/ lla/vis? 10

A/bans/ de/ néi/xer?/… A/bans/ d’a/questa/ vi/da 10

a/mo/rós /com /a/vui/ vós/ em/ par/là/veu. 10

No,/ no a/par/teu els/ ulls/: a/ra us/ vull/ veu/re 9

pel /temps/ que /no us/ he /vist/. Sen/se /sa/ber-/ho, 10

us/ e/nyo/ra/va, i /é/reu en/ els/ som/nis 10

meus/, els/ de/ claus/tre i/ cel/·la./ Jo/ no /sa/bi/a 10

com/ é/reu/ vós/ lla/vors/, i é/reu /com/ a/ra! 10

Pro/ no/ vull/ que/ mo/riu/; la /me/va /vi/da 10

en/ la/ vos/tra ha a/rre/lat/! Què hi /fa/ que ens/ vol/tin, 10

en /lloc/ de/ flors/, ser/pents/, si e/lles/ ens /lli/guen? 10

Vós! /Del/ món/ o/di/at!/ So/bre/ la/ te/rra, 10

quant/ i /quant/ heu/ pa/tit!/ Quan/ta a/mar/gue/sa 10

hau/rà/ be/gut/ la /vos/tra à/ni/ma/ clo/sa 10

din/tre/ de/ tot /del /pit/, sen/tint/ les/ àn/sies 10

de/ vo/lar,/ com /la /me/va, i /en/tre/ rei/xes 10

to/pant/ d’a/les,/ gla/tint/ i /fent/-se/ tro/ssos! 10

Quant/ de/ so/frir/, Déu/ meu!/ In/fe/liç!/ Po/bre! 10

Àngel Guimerà

Mar i cel

ROSA: Personificació

VERD: Sinècdoque

GROC: pregunta retòrica

BLAU: Metàfora

Aquest text és un fragment de l’obra teatral Mar i Cel escrita per Àngel Guimerà, obra pertanyent a la Renaixença.

La Renaixença és un moviment cultural català del segle XIX.

Sorgeix de la voluntat de fer renéixer el català com a llengua literària i de cultura després de segles de davallada . És similar al “Rexurdimento gallec” o el “Felibrige” a Occitània.

Va iniciar-se mitjançant la poesia, i després va extendre’s a altres gèneres literaris.

*La poesia amb Jacint Verdaguer ”Cantigó” (1886) L’Atlàntida (1877)

*El teatre amb Àngel Guimerà Terra Baixa  (1897) i Mar i Cel(1903)

*La narrativa amb Narcís Ollé. “Escanyapobres”(1884)

• Estructura Externa (parts segons contingut temàtic, paràfrasi i formulació del tema) (p. 51 llibre text)

Els versos són blancs, i per tant no tenen rima. El fragment està dividit en 3 estrofes, i té 23 versos. Són versos d’art major, tot ells decasíl·labs i té una rima assonant.

• Estructura Interna

El text és una declaració d’amor de Blanca a Saïd quan el sent parlar del seu amor cap a ella.  ella li diu que vol veure qui és. Es pot apreciar que la persona que recita està patint, ja que no té l’ amor que vol. A la segona estrofa li diu que vol estar a prop seu i que la resta no importa. A la tercera, parla del patiment que deu haver  passat ell. En definitiva, es parla d’un amor impossible, però molt anhelat.

Els fantàstics llibres del senyor Morris Lessmore

Els fantàstics llibres voladors del senyor Morris Lessmore
Curmetratge "Els fantástics llibres del senyor Morris Lessmore".

 Fitxa tècnica
 Director: William Joyce, Brandon Oldenburg
 Guió: William Joyce
 Productor: Alissa M. Kantrow, Lampton Enochs, Trish Farnsworth-Smith
 Música: John Hunter
 Any de producció i nacionalitat: 30 de gener de 2011
Duració: 15 minuts aproximadament Gènere: Animació / curtmetratge

 El protagonista és un home anomenat Morris Lessmore que està assegut al seu balcó un dia normal escrivint un llibre quan apareix un huracà i se l’emporta. Quan tot acaba i la situació es calma, arriba a un món en blanc i negre, on veu que el llibre que estava escrivint al seu balcó, està en blanc. Caminant, troba un grup de llibres que volen, guiats per una noia, la qual deixará caure un llibre que portarà en Morris fins a una casa plena de llibres que volen. Quan Lessmore entra a la casa, agafa al color que havia perdut quan el va enxampar l’huracà. Encuriosit, el protagonista fa una volta a la casa, on descobreix uns llibres que toquen el piano, i es posa a ballar amb ells. L’home, encantat per aquella casa, decideix quedar-s’hi a viure, per cuidar els llibres voladors. Un dia, reparant un llibre vell, descobreix que llegint els llibres se’ls aporta vitalitat. Amb el pas del temps, l’home va escrivint el seu llibre i motivant la gent a llegir oferint-li’s llibres. Passa el temps i en Morris es fa vell, quan els llibres de sobte l’envolten i el van rejovenir, i se l’emporten volant. Una vegada l’home ja no està a la casa, hi arriba una nena, en blanc i negre, tal i com li va passar a en Morris..


L’animació està basada en el canvi de colors i el moviment del vol dels llibres. Algunes parts del curtmetratge estan animades a ordinador, unes altre amb animació a mà, i unes altres amb stop motion. Aquest curtmetratge té una música tranquil·la de fons, però quan s’esdevè una acció important comença a accelerar-se, per poder complementar bé la imatge. Quan apareix la noia que guia en Lessmore, surt una música alegre, animada, i quan el llibre el guia cap a la casa també surt una melodia alegre. Tot depèn del moment en què es trobi la història.

Aquest curmetratge va guanyar un Òscar en la categoria de millor curtmetratge animat al 2012. Està ambientat a Nova Orleans, i ho sabem perquè l’huracà que s’emporta en Morris simbolitz l’huracà Katrina, que va afectar aquella zona dels Estats Units al 2005 i va fer que l’any següent la població d’aquella ciutat fos aproximadament la meitat, per evacuació o defunció.

Aquest curtmetratge vol transmetre l’amor per la lectura que tenen algunes persones, i intenten contagiar-lo a gent a qui no els agrada. Es pot apreciar en la manera que la música és més animada quan el protagonista llegeix un llibre, i com aquests donen colors a les persones que els llegeixen, que fa que s’interpreti la lectura d’una manera positiva.

 La meva opinió és positiva, ja que està molt treballat i fomenta la lectura. El curtmetratge és molt bonic, i a la vegada fa homenatge a les víctimes de l’huracà que va arrasar la ciutat de Nova Orleans fa quasi 10 anys. Crec que seria important ensenyar aquest video als nens, per donar a entendre que té molta importància la lectura, ja que s’hi adquireixen coneixements i diversió, sempre que es trobi el llibre indicat.

Mar i Cel video

"Mar i Cel, Blanca", Àngel Guimerà.

listen to ‘Mar i Cel, Blanca’ on Audioboo

Complement predicatiu (CPred)

El Cpred complementa el verb i el subjecte o el verb i el complement directe.
El seu fill s'ha fet molt alt.
    S n         V      CPred

La pluja ha deixat els carrers mullats.
  S            V            CD         Cpred
Necessita concordar amb el subjecte o el complement directe els quals complementa

Carta a la Bàrbara Molina

                                                                                                       divendres 28 de febrer de 2014

Hola, Bàrbara.

Sóc el Carles Messaguer, un estudiant de batxillerat de Barcelona. Fa més o menys una setmana, estava era a l’hemeroteca del meu barri quan vaig veure un article de fa cinc anys on parlaven de la teva desaparició a aquella cabina de Lleida.. Em va cridar la atenció i vaig seguir investigant. Vaig trobar un altre periòdic on s’ escrivia del teu rescat a en un Mas de la teva família.

M’agradaria preguntar-te com ho has superat, si encara penses en els quatre anys que vas estar sense comunicació de l’exterior, i assabentar-me d’on treies la força per aguantar-ho. Vaig passar un cas de maltractament infantil similar al teu i jo de vegades tinc malsons pensant que el meu pare encara em dóna cops fins arribar a deixar-me inconscient.

No sé com passar pàgina, i tu em sembles un clar exemple d’ evolució personal i de saber oblidar les coses que t’han fet mal. Volia demanar-te ajuda sobre com deixar de pensar-hi, però es que tot em recorda a la meva trista infància. Ara estic vivint lluny dels meus pares, i tinc una ordre d’allunyament sobre ells.

Tu com vas treure el valor per anar-te’n de la teva llar i llançar-te al carrer? Jo hauria sigut incapaç. Encara hi penses,en els teus anys de tancament? Es veritat que de vegades et deixava sense menjar tres dies? Es cert que de tant en tant et deixava veure la teva sèrie preferida “Friends”? Quina va ser la bojeria més gran que et va fer? Si hi estiguessis disposta m’encantaria prendre un cafè amb tu i parlar-ne. No vull ser indiscret, però vull tenir una nova vida.

M’ajudaries molt contestant a aquesta carta.

Moltes gràcies per llegir-me

Carles Messaguer.

Jo com a escriptor

Sóc una escriptora quotidiana. Cada dia m’agrada dedicar uns minuts a escriure unes línies al meu diari sobre alguna cosa. Sobre el que m’ha passat al llarg del dia o sobre les emocions que he sentit, ja siguin bones o dolentes. De vegades no només el que m’ha passat a mi, sinó el que ha succeït a gent del meu voltant i que, d’una manera o altre, m’ha cridat l’atenció. Hi poso qualsevol cosa que m’hagi fet pensar més d’una vegada al cap del dia.

Però no sempre escric per oci, la majoria de vegades redacto un escrit per a algun treball de l’institut, o, per exemple, per deixar unes instruccions a casa per a la meva germana sobre el que m’ha d’anar a comprar.

Quan escric em sento lliure, perquè puc plasmar el que sento sense que ningú em jutgi ni es qüestioni els meus motius o decisions. És la millor manera d’expressar-se, ja que de vegades quan parles, no aconsegueixes trobar les paraules adequades, i i escrivint les idees surten soles.

Avui dia el jovent ja no es dedica a escriure en paper, tal com es feia fa anys. Ara existeixen noves tecnologies, però a mi m’agrada el ritual d’escriure en bolígraf sobre el paper. A Poc a poc s’ anirà perdent l’escriptura a mà, i això ens farà més idiotes perquè les noves generacions ja no sabran escriure ni tampoc redactar sense faltes, ja que l’ordinador els corregirà directament.