BLANCA
Ve/niu/, que/ jo us/ vull/ veu/re/. No/ m’es/pan/ta 10
la /cla/ror,/ no!/ Qui/ sou?/ Dei/xeu/ que us/ mi/ri 10
fins /l’à/ni/ma/ pels/ ulls/. Qui /sou?/ Quin /di/a 10
m’heu/ vist/ i us/ he/ vist/ jo?/ Quan /em /di/gué/reu 10
tot/ el /que a/ra /m’heu/ dit/, que u/na al/tra/ vol/ta 10
jo ho ha/vi/a es/col/tat/ dels /vos/tres/ lla/vis? 10
A/bans/ de/ néi/xer?/… A/bans/ d’a/questa/ vi/da 10
a/mo/rós /com /a/vui/ vós/ em/ par/là/veu. 10
No,/ no a/par/teu els/ ulls/: a/ra us/ vull/ veu/re 9
pel /temps/ que /no us/ he /vist/. Sen/se /sa/ber-/ho, 10
us/ e/nyo/ra/va, i /é/reu en/ els/ som/nis 10
meus/, els/ de/ claus/tre i/ cel/·la./ Jo/ no /sa/bi/a 10
com/ é/reu/ vós/ lla/vors/, i é/reu /com/ a/ra! 10
Pro/ no/ vull/ que/ mo/riu/; la /me/va /vi/da 10
en/ la/ vos/tra ha a/rre/lat/! Què hi /fa/ que ens/ vol/tin, 10
en /lloc/ de/ flors/, ser/pents/, si e/lles/ ens /lli/guen? 10
Vós! /Del/ món/ o/di/at!/ So/bre/ la/ te/rra, 10
quant/ i /quant/ heu/ pa/tit!/ Quan/ta a/mar/gue/sa 10
hau/rà/ be/gut/ la /vos/tra à/ni/ma/ clo/sa 10
din/tre/ de/ tot /del /pit/, sen/tint/ les/ àn/sies 10
de/ vo/lar,/ com /la /me/va, i /en/tre/ rei/xes 10
to/pant/ d’a/les,/ gla/tint/ i /fent/-se/ tro/ssos! 10
Quant/ de/ so/frir/, Déu/ meu!/ In/fe/liç!/ Po/bre! 10
Àngel Guimerà
Mar i cel
ROSA: Personificació
VERD: Sinècdoque
GROC: pregunta retòrica
BLAU: Metàfora
Aquest text és un fragment de l’obra teatral Mar i Cel escrita per Àngel Guimerà, obra pertanyent a la Renaixença.
Sorgeix de la voluntat de fer renéixer el català com a llengua literària i de cultura després de segles de davallada . És similar al “Rexurdimento gallec” o el “Felibrige” a Occitània.
Va iniciar-se mitjançant la poesia, i després va extendre’s a altres gèneres literaris.
*La poesia amb Jacint Verdaguer ”Cantigó” (1886) L’Atlàntida (1877)
*El teatre amb Àngel Guimerà Terra Baixa (1897) i Mar i Cel(1903)
*La narrativa amb Narcís Ollé. “Escanyapobres”(1884)
- Estructura Externa (parts segons contingut temàtic, paràfrasi i formulació del tema) (p. 51 llibre text)
Els versos són blancs, i per tant no tenen rima. El fragment està dividit en 3 estrofes, i té 23 versos. Són versos d’art major, tot ells decasíl·labs i té una rima assonant.
- Estructura Interna
El text és una declaració d’amor de Blanca a Saïd quan el sent parlar del seu amor cap a ella. ella li diu que vol veure qui és. Es pot apreciar que la persona que recita està patint, ja que no té l’ amor que vol. A la segona estrofa li diu que vol estar a prop seu i que la resta no importa. A la tercera, parla del patiment que deu haver passat ell. En definitiva, es parla d’un amor impossible, però molt anhelat.