Anàlisi del poema de Mar i Cel

BLANCA

Ve/niu/, que/ jo us/ vull/ veu/re/. No/ m’es/pan/ta 10

la /cla/ror,/ no!/ Qui/ sou?/ Dei/xeu/ que us/ mi/ri 10

fins /l’à/ni/ma/ pels/ ulls/. Qui /sou?/ Quin /di/a 10

m’heu/ vist/ i us/ he/ vist/ jo?/ Quan /em /di/gué/reu 10

tot/ el /que a/ra /m’heu/ dit/, que u/na al/tra/ vol/ta 10

jo ho ha/vi/a es/col/tat/ dels /vos/tres/ lla/vis? 10

A/bans/ de/ néi/xer?/… A/bans/ d’a/questa/ vi/da 10

a/mo/rós /com /a/vui/ vós/ em/ par/là/veu. 10

No,/ no a/par/teu els/ ulls/: a/ra us/ vull/ veu/re 9

pel /temps/ que /no us/ he /vist/. Sen/se /sa/ber-/ho, 10

us/ e/nyo/ra/va, i /é/reu en/ els/ som/nis 10

meus/, els/ de/ claus/tre i/ cel/·la./ Jo/ no /sa/bi/a 10

com/ é/reu/ vós/ lla/vors/, i é/reu /com/ a/ra! 10

Pro/ no/ vull/ que/ mo/riu/; la /me/va /vi/da 10

en/ la/ vos/tra ha a/rre/lat/! Què hi /fa/ que ens/ vol/tin, 10

en /lloc/ de/ flors/, ser/pents/, si e/lles/ ens /lli/guen? 10

Vós! /Del/ món/ o/di/at!/ So/bre/ la/ te/rra, 10

quant/ i /quant/ heu/ pa/tit!/ Quan/ta a/mar/gue/sa 10

hau/rà/ be/gut/ la /vos/tra à/ni/ma/ clo/sa 10

din/tre/ de/ tot /del /pit/, sen/tint/ les/ àn/sies 10

de/ vo/lar,/ com /la /me/va, i /en/tre/ rei/xes 10

to/pant/ d’a/les,/ gla/tint/ i /fent/-se/ tro/ssos! 10

Quant/ de/ so/frir/, Déu/ meu!/ In/fe/liç!/ Po/bre! 10

Àngel Guimerà

Mar i cel

ROSA: Personificació

VERD: Sinècdoque

GROC: pregunta retòrica

BLAU: Metàfora

Aquest text és un fragment de l’obra teatral Mar i Cel escrita per Àngel Guimerà, obra pertanyent a la Renaixença.

La Renaixença és un moviment cultural català del segle XIX.

Sorgeix de la voluntat de fer renéixer el català com a llengua literària i de cultura després de segles de davallada . És similar al “Rexurdimento gallec” o el “Felibrige” a Occitània.

Va iniciar-se mitjançant la poesia, i després va extendre’s a altres gèneres literaris.

*La poesia amb Jacint Verdaguer ”Cantigó” (1886) L’Atlàntida (1877)

*El teatre amb Àngel Guimerà Terra Baixa  (1897) i Mar i Cel(1903)

*La narrativa amb Narcís Ollé. “Escanyapobres”(1884)

• Estructura Externa (parts segons contingut temàtic, paràfrasi i formulació del tema) (p. 51 llibre text)

Els versos són blancs, i per tant no tenen rima. El fragment està dividit en 3 estrofes, i té 23 versos. Són versos d’art major, tot ells decasíl·labs i té una rima assonant.

• Estructura Interna

El text és una declaració d’amor de Blanca a Saïd quan el sent parlar del seu amor cap a ella.  ella li diu que vol veure qui és. Es pot apreciar que la persona que recita està patint, ja que no té l’ amor que vol. A la segona estrofa li diu que vol estar a prop seu i que la resta no importa. A la tercera, parla del patiment que deu haver  passat ell. En definitiva, es parla d’un amor impossible, però molt anhelat.

Els fantàstics llibres del senyor Morris Lessmore

Els fantàstics llibres voladors del senyor Morris Lessmore
Curmetratge "Els fantástics llibres del senyor Morris Lessmore".

 Fitxa tècnica
 Director: William Joyce, Brandon Oldenburg
 Guió: William Joyce
 Productor: Alissa M. Kantrow, Lampton Enochs, Trish Farnsworth-Smith
 Música: John Hunter
 Any de producció i nacionalitat: 30 de gener de 2011
Duració: 15 minuts aproximadament Gènere: Animació / curtmetratge

 El protagonista és un home anomenat Morris Lessmore que està assegut al seu balcó un dia normal escrivint un llibre quan apareix un huracà i se l’emporta. Quan tot acaba i la situació es calma, arriba a un món en blanc i negre, on veu que el llibre que estava escrivint al seu balcó, està en blanc. Caminant, troba un grup de llibres que volen, guiats per una noia, la qual deixará caure un llibre que portarà en Morris fins a una casa plena de llibres que volen. Quan Lessmore entra a la casa, agafa al color que havia perdut quan el va enxampar l’huracà. Encuriosit, el protagonista fa una volta a la casa, on descobreix uns llibres que toquen el piano, i es posa a ballar amb ells. L’home, encantat per aquella casa, decideix quedar-s’hi a viure, per cuidar els llibres voladors. Un dia, reparant un llibre vell, descobreix que llegint els llibres se’ls aporta vitalitat. Amb el pas del temps, l’home va escrivint el seu llibre i motivant la gent a llegir oferint-li’s llibres. Passa el temps i en Morris es fa vell, quan els llibres de sobte l’envolten i el van rejovenir, i se l’emporten volant. Una vegada l’home ja no està a la casa, hi arriba una nena, en blanc i negre, tal i com li va passar a en Morris..


L’animació està basada en el canvi de colors i el moviment del vol dels llibres. Algunes parts del curtmetratge estan animades a ordinador, unes altre amb animació a mà, i unes altres amb stop motion. Aquest curtmetratge té una música tranquil·la de fons, però quan s’esdevè una acció important comença a accelerar-se, per poder complementar bé la imatge. Quan apareix la noia que guia en Lessmore, surt una música alegre, animada, i quan el llibre el guia cap a la casa també surt una melodia alegre. Tot depèn del moment en què es trobi la història.

Aquest curmetratge va guanyar un Òscar en la categoria de millor curtmetratge animat al 2012. Està ambientat a Nova Orleans, i ho sabem perquè l’huracà que s’emporta en Morris simbolitz l’huracà Katrina, que va afectar aquella zona dels Estats Units al 2005 i va fer que l’any següent la població d’aquella ciutat fos aproximadament la meitat, per evacuació o defunció.

Aquest curtmetratge vol transmetre l’amor per la lectura que tenen algunes persones, i intenten contagiar-lo a gent a qui no els agrada. Es pot apreciar en la manera que la música és més animada quan el protagonista llegeix un llibre, i com aquests donen colors a les persones que els llegeixen, que fa que s’interpreti la lectura d’una manera positiva.

 La meva opinió és positiva, ja que està molt treballat i fomenta la lectura. El curtmetratge és molt bonic, i a la vegada fa homenatge a les víctimes de l’huracà que va arrasar la ciutat de Nova Orleans fa quasi 10 anys. Crec que seria important ensenyar aquest video als nens, per donar a entendre que té molta importància la lectura, ja que s’hi adquireixen coneixements i diversió, sempre que es trobi el llibre indicat.