Mètrica.

Sal català les sílabes no tòniques que estan al final de vers no es compten.
Les sinalefes es formen quan l'ultima lletra duna paraula es vocal i la primera de la paraula següent també.
Els que sacaven amb paraula plana s'anomenen versos femenins.
els que s'acaben amb paraula aguda s'anomenen versos masculins.
Si acaben amb esdrúixola es diuen esdrúixuls. Encara que es poc habitual.
Els versos d'Art Menor tenen menys de vuti sílabes i a la tradició poètica catalana gairebé no n'hi ha versos de nou i d'onze sílabes., de manera que en general els versos d'art Major són els decasílabs(10 sílabes) i els alexandrins que en tenen 12
els versos d'Art Major tenen més de vuit silabes.
Els alexandrins poden tenir o sovint tenen una pausa enmig dels verbs que es diu cesura, i que divideix el vers en dos hemistiquis.
Els Alexandrins son sempre de sis mes sis, i els decasílabs poden ser de quatres mes sis, cinc mes cinc, o sis més quatre.
La cesura pot ser femenina o masculina:
Comptem les sílabes del primer hemistiqui fins l'última sílaba tònica.

Amor Cortès.

1. Tímid
2. Suplicant
    a) Enamorat tolerat
    b)dama ingrata
4. Amant.
Llir entre cards.
És la repetició de sons a final de vers a partir de l'ultima vocal tònica.
NOblesa
aposentada
vformada
fortalesa.

El mirall.

Guau, quina son! pensava jo quan era ben petit, quan a penes arribava al mirall per emmirallar-me. Quan ja vaig anar creixent em van anar caient les primeres dents, i ja m’anava fent un home, de mica en mica, com quan em van posar els ferros a les dents, o quan ja em sortien els primers grans de l’adolescència. O com quan em vaig afaitar per primer cop. Quan vaig adonar-me’n, estava casat i amb una preciosa filla. I a partir d’ alli tot va començar a anar cap avall. Em van sortir entrades, em feia vell i  em quedava sol. Acabava de trencar amb la meva dona, no volia saber res més d’ella. Llavors, quan t’anadones, quasi no hi veus, portes dentadura postissa, necessites un bastó per caminar i t’has quedat sense cabell.